Per què? Per què? per què?
Pot semblar una pregunta baladí, però en canvi és possiblement la pregunta més important a respondre davant d’un projecte.
Per què fem escoles d’estiu? Per què portem a la xicalla a fer tallers? Per què els apuntem a extraescolars?
I és que segons la resposta que ens donem, estarem buscant una cosa o una altra.
Uns exemples:
Perque vull que visquen experiències noves, compartisquen espais amb altra xicalla, etc
Esta és la resposta més habitual, però també sol ser la menys sincera. Si este és el cas, com a adults responsables buscarem unes activitats proposades per professionals amb experiència que treballen amb valors, que tinguen un projecte clar amb una metodologia definida.
Perque el seu horari no coicideix amb el meu, i l’he de deixar a algún lloc
Esta sol ser la raó real, tot i que la disfracem d’altres coses. En este cas, realment l’equip de monitors fa de cuidadors, ja que s’exigeix d’ells que no hi hagen accidents i que tornem la criatura en les mateixes condicions amb les que ens l’han deixat.
Perque vull que es divertisca
La diversió que per a nosaltres és una metodologia, quan passa a ser un objectiu, desdibuixa tota la nostra feina. En este cas, l’equip de monitors ha de ser més un grup d’entretenidors, saber quatre cançons i dues dances.
Perque no vull que estiga ociós i aprofite el temps aprenent alguna cosa
Quan sentim això el que pensem és que estem davant d’algú que vol que l’escola no tanque per estiu i/o que amplie el seu horari i que la xicalla estiga constantment rebent informació (coneixements) “útils”
Moltes vegades, quan l’equip d’animadors ens posem a treballar en dissenyar un projecte, hem d’estar atents a quines són les demandes de la nostra clientela. Per que hem de respondre d’eixes espectatives, tant si no les formulen com si sí les formulen. I en la gran majoria dels casos hem de responde a projectes en els que el per què és he de facilitar als pares i mares algú que cuide de les criatures i al preu més baix possible. Els continguts, la metodología i els objectius queden relegats a un segon o tercer pla.
Quan per a nosaltres el més important, i que en totes les respostes anteriors s’oblida: la voluntat i les ganes de l’infant a participar en eixes activitats, i la necessitat imperiosa que tenen de troabr espais en que desenvoluparse lliurement i descobrirse.
