No anem a fer l’indi ha estat un campament per a criatures de primària nascut de la iniciativa de l’AFA del Pare Català a Benimaclet (València).
La primera qüestió era fer un campament, però la trajectòria de l’AFA i la meua pròpia, demanava un plantejament diferent. Per a començar una idea que ens hem repetit com un mantra:
UN CAMPAMENT ÉS SUFICIENTMENT “EDUCATIU” PER A NO NECESSITAR RES MÉS.
Desglossat vol dir:
Una setmana sense pares, mares o tutors/res legals prop
Un temps en que els teus referents de tot i per a tot no estan, n’hi ha uns altres, i per tant tens possibilitat d’assajar altres maneres de fer, de viure, de compartir. Un temps en que sense perdre la “jerarquía” i la cadena de custodia, les persones que tenen cura de tu ho fan d’altres maneres, amb altres objectius, des d’una mirada diferent.
Una setmana amb els amics i amigues per a compartir
Els companys i companyes estan tots els dies a classe, a escola, al pati, al barri, però no sempre tenim tot el temps necessari. Què bo és poder tindre una conversa sense presses, o compartir una troballa sense haver de córrer a algun altre lloc per a fer “quelcom més important”. Què interessant poder estar desperts fins que els ulls clouen de cansament mentre xarrem de les coses realment importants (les que nosaltres considerem importants).
Un entorn natural
La natura, els seus ritmes, la seua riquesa, la seua bellesa, tot allò que ens ofereix, des de la màgia hipnòtica d’una teranyina a la paleta de colors d’un cel mentre ix el sol, el plaer de escoltar les xitxarres o sentir la xafogor del ple migdia. La natura només per existir és un llibre, una lliçó, una oportunitat.
Una setmana de cinc dies (com a temps per a permetre que passen coses)
Cinc dies és un temps que no ens solem donar per a res. El campament és tindre l’oportunitat de gestionar eixe temps pensant en què el vols gastar: xarrar amb els i les amigues, anar a la piscina, llegir, fer alguna manualitat, passejar pel bosc, jugar a algun esport…
La reflexió és: si tot és tan senzill per què ens demanen campaments plens d’activitats, de tirolines, de coses inútils com collars de macarrons, de tallers idèntics als que fem en entorn escolar, i que siga en anglés per que així aprofita (sic)… i fins i tot de tot allò que podem trobar a la ciutat (soroll, crits, ritmes accelerats, discomòbil de reggeton …)?
Per què un campament tan senzill és considera un plantejament diferent?
