Cap a la triple jornada és un article d’opinió que va ser publicat al Levante EMV que podeu llegir ací en el seu format original.
Potser és que no ho entenc, però fins on jo sé, la societat està formada per persones, i per tal que aquestes puguen viure, hem creat una sèrie de sistemes, com el que s’anomena «l’economia». Em permetreu que ho pose entre cometes i parlar-ne com si fóra una entitat o, pitjor, un ésser (com elsporcs) que cal alimentar i engreixar malgrat que mai el podrem consumir.
En el món capitalista preconfinament ja teníem les coses poc clares i tragàvem amb la història que «l’economia» havia de ser el primer. I en aquestes hem salvat bancs (un altre ésser que cal alimentar) i no vides, per posar només un exemple. I amb aquesta premissa, les persones s’han valorat, i per tant atès, en la mesura del que aportaven a aquesta «economia».
Els i les infants no han estat prioritat en les decisions del poder, possiblement perquè són una despesa per a «l’economia» o, en el millor dels casos, una inversió de futur, ja que educar-los vol dir crear nous peons per aquesta. Per tant les criatures, en els plans dels qui manen, són les darreres a ser ateses i cal que s’ajusten a la «realitat» de ser els últims.
Pose exemples: Què les adultes no poden ajustar-se a l’horari escolar? Cap problema. Clavem les xiquetes tres hores més d’extraescolars i ho disfressem de serveis a les famílies i de polítiques de conciliació. En lloc de fer polítiques de conciliació que impliquen canviar l’inamovible: l’horari de les adultes i respectar els drets de les criatures.
Què les adultes tenim por que les criatures esdevinguen vectors silenciosos de la malaltia? No passa res. Les tanquem dos mesos a casa sota el lema que és per a la «seua protecció» i amb l’excusa que les adultes també hi som tancades. Amb la diferència que aquestes podem eixir a comprar o a treballar (fer gran «l’economia»).
Ara, el post confinament ens porta a una nova realitat (no em dóna el text per a tanta cometa) on els espais creats per a les criatures –agarreu irònicament açò que els espais educatius s’han creat pensant en les criatures i no en les adultes que hi treballen- no s’adeqüen a les necessitats actuals. I llavors què fem? Doncs ens plantegem si les criatures van a escola a estones, a dies o a setmanes.
Imatge muntada de dibuixos de Pablo Hevia
Si una cosa hauríem d’aprendre d’aquest confinament, és que les famílies (i sobretot les dones i les famílies més vulnerables i amb menys recursos) no podem suportar una triple jornada. Si fins ara ja en teníem una de doble (la feina per a «l’economia» i la feina de casa) ara s’afegeix la tercera: fer d’educadores del sistema.
Sí. Hi ha feines que es poden fer per teletreball, però l’educació no és una d’elles. Tornem a confondre educació amb transmissió de coneixements. Els centres educatius també cobreixen molts altres aspectes, com la socialització, la creació de ciutadania, de xarxes de suport (entre alumnat i entre famílies) i tantes altres coses. Però en canvi només ens preocupa si les famílies sabrem ajudar a les nostres criatures a superar un examen de física i química o de filosofia. Tot perquè la seua generació seguisca la nostra estela i siga profitosa per a «l’economia».
No, benvolgudes, podem aprofitar aquest moment i posar les persones davant. I davant de tot a les més vulnerables. Hem de ser capaces d’organitzar primer els drets dels infants i garantir els mínims drets a habitatge, alimentació, dignitat, en espais suficients, entenent la seua realitat i necessitats, i prioritzant el seu benestar físic i psicològic. I així, sempre posant primer a les persones més vulnerables (majors, altres capacitats, pobresa, situació de risc, etc.) fins a garantir aquests drets per a tota la població.
I, finalment, dedicar a «l’economia» l’atenció que mereix en la mesura que ha de garantir tot açò. Ja que, recordem que l’economia és un mecanisme per a ajudar-nos com a societat i no una finalitat per si mateixa.
Crèdits:
Agraïsc l’edició de Joan Canela.
Imatge muntada a partir d’il·lustracions de Pablo Hevia: https://www.flickr.com/photos/pabloh/ i http://www.pablohevia.com/
Deixa un comentari